Blank

L'exposició Blank, de l'artista Lurdes R. Basolí, parteix de l'àlbum familiar autobiogràfic. L'autora desenvolupa una autocrítica al voltant de la representació per part del món occidental de l'Àfrica subsahariana. L'artista remarca certs modes del llenguatge fotogràfic utilitzat pels turistes occidentals, els quals han sobreviscut des de l'època colonial.

Els estereotips que es construeixen a partir d'aquell moment es forgen a partir de la clara distinció entre un ells i un nosaltres, fet que fomenta relacions jerarquitzades i la falsa dicotomia entre l'Àfrica i Occident, primitius i civilitzats, negres i blancs.

L'àlbum funciona com a eix de l'exposició, però es completa amb altres peces com els retrats dels primers fotògrafs que van captar imatges del poble massai i que amb els seus treballs van contribuir a generar aquest tipus de representacions entorn del mite del bon salvatge. A més Blank reuneix una selecció de captures de pantalla d'imatges d'Instagram en què els turistes posen i es fotografien amb massais i, d'aquesta manera, evidencien un seguit de tòpics basats en la mirada colonial.

Així mateix, una fotografia de Kimotonge, un massai del Kilimanjaro amb qui l'artista va fer amistat en un nou viatge al 2017, reflecteix la dificultat de fotografiar sota la condició de turista blanc occidental.
El conjunt de l'obra proposa una reflexió al voltant de les imatges, assumint la dificultat i responsabilitat que comporta la representació de l'altre.

Per mi les exposicions amb crítiques a la societat sempre em criden l'atenció i trobo que són molt curioses. Qualsevol exposició de qualsevol tema em pot agradar o no. Però el fet de fer una denúncia cap a la societat de manera artística i partint des de la teva pròpia autocrítica i les teves fotos personals, em sembla de ser una artista sincera i revolucionària. Tot i que trobo sentit a totes les peces de l'obra, trobo a faltar algun fil conductor entre les fotografies de l'àlbum amb les dels fotògrafs del colonialisme.