Sergi Bosch Raga
Glossari de corrents fotogràfics
Corrents Artístiques: Conjunt de tendències estètiques visibles en les obres d'art d'un període determinat que comparteixen característiques formals, tècniques i filosòfiques.
Dadaisme: Moviment sorgit a Zurich el 1916. Es va caracteritzar per manifestacions provocadores en les quals els artistes pretenien destruir l'art, creant l'anti art, una lluita contra tot el preestablert, és a dir, que l'art ha de ser un acte de rebel·lia, com un rebuig absolut de tota tradició o esquema anterior.
Futurisme: Moviment fotogràfic que es basava en la idea de velocitat. La idea màxima de bellesa futurista. Trenca amb la tradició, el passat i els signes convencionals de la història de l'art. Tenia dos temes dominants, la màquina i el moviment. Els artistes representen aquesta idea de velocitat a través de la repetició seriada del mateix objecte. Aquesta repetició provocava en l'ull la sensació de moviment.
Provoke: Estil contrastat amb ombres profundes empastades, que utilitza un enquadrament irregular, amb geometries caigudes, molt soroll i que representa escenes quotidianes d'estil urbà.
Nova Objectivitat: Moviment cultural sorgit a Alemanya que proposa utilitzar la llum de manera funcional, la utilització d'enquadraments diferents i objectius de diferents longituds focals.que el pintor crea i el fotògraf es limita a registrar. d'una fotografia natura.
Fotografia documental: Es dedica a reflexar el día a día d'un grup social concret.
Humanista: Dona importància a les persones, als sentiments i moments quotidians. Sol ser en blanc i negre i amb rerefons polític.
Street Photography: Protagonitzada per la condició humana en llocs públics.​ No requereix la presència d'un carrer ni d'un entorn urbà. Encara que les persones en general són els principals subjectes en aquest marc fotogràfic apareixen també en múltiples ocasions: L'absència de persones, la seva petjada, elements propis entorns urbans amb caràcter estètic o de denúncia.
Fotografia d'autor: Es basa a comunicar alguna cosa emocional, crítica, positiva o negativa... que convidi a reflexionar i pensar, ja que en aquestes obres solen haver molts discursos, significats i sentits diferents. Aquest tipus de fotografia es treballa sobre la subjectivitat de l'artista, amb la seva intencionalitat i artisticitat, sense tenir en compte la tècnica ni cap fotografia en particular.
El seu producte final més habitual és l'assaig fotogràfic
Fotomuntatge: Tècnica que consisteix a combinar dues o més fotografies amb l'objectiu de crear una nova composició. Aquests és utilitzat especialment en aquelles circumstàncies en les quals es busca obtenir determinades imatges que de cap manera podrien aconseguir-se a partir d'una fotografia natura.
Surrealisme: Vol captar i expressar l'essència i les inquietuds de l'ésser humà a través de tècniques i temàtiques fotogràfiques que facin referència al món de l'inconscient, l'irracional i dels somnis. La idea és el més important per tal de poder realitzar aquest tipus de fotografies. Es tracta que la raó no intervingui.tir d'una fotografia natura.
Fotoperiodisme: Captació de moments determinats per tal d'informar sobre un esdeveniment important.
Escola Düsseldorf: Grup de fotògrafs que es van dedicar a fotografiar espais industrials en blanc i negre. I van editar i fer composicions minucioses amb aquestes.
Nova visió: Moviment que es basa en el canvi i una nova manera de veure el món que ens envolta. Per aconseguir aquest nou punt de vista fan servir nous angles, enquadraments innovadors i un gran contrast de llums i ombres. També feien ús del fotomuntatge i del collage.
Pictorialisme: L'objectiu principal del qual era arribar a tenir el valor tan important que tenien la pintura i l'escultura. Els pictorialistes consideraven que les seves fotografies no eren un mitjà de la reproducció de la realitat, sinó obres d'art. En definitiva, el pictorialisme creu que el pintor crea i el fotògraf es limita a registrar. d'una fotografia natura.