Sergi Bosch Raga
Glossari de corrents fotogràfics
Corrents Artístiques: Conjunt de tendències estètiques visibles en les obres d'art d'un període determinat que comparteixen característiques formals, tècniques i filosòfiques.
Dadaisme: Moviment sorgit a Zurich el 1916. Es va caracteritzar per manifestacions provocadores en les quals els artistes pretenien destruir l'art, creant l'anti art, una lluita contra tot el preestablert, és a dir, que l'art ha de ser un acte de rebel·lia, com un rebuig absolut de tota tradició o esquema anterior.
Futurisme: Moviment fotogràfic que es basava en la idea de velocitat. La idea màxima de bellesa futurista. Trenca amb la tradició, el passat i els signes convencionals de la història de l'art. Tenia dos temes dominants, la màquina i el moviment. Els artistes representen aquesta idea de velocitat a través de la repetició seriada del mateix objecte. Aquesta repetició provocava en l'ull la sensació de moviment.
Provoke: Estil contrastat amb ombres profundes empastades, que utilitza un enquadrament irregular, amb geometries caigudes, molt soroll i que representa escenes quotidianes d'estil urbà.
Nova Objectivitat: Moviment cultural sorgit a Alemanya que proposa utilitzar la llum de manera funcional, la utilització d'enquadraments diferents i objectius de diferents longituds focals.que el pintor crea i el fotògraf es limita a registrar. d'una fotografia natura.
Fotografia documental: Es dedica a reflexar el día a día d'un grup social concret.
Humanista: Dona importància a les persones, als sentiments i moments quotidians. Sol ser en blanc i negre i amb rerefons polític.
Street Photography: Protagonitzada per la condició humana en llocs públics. No requereix la presència d'un carrer ni d'un entorn urbà. Encara que les persones en general són els principals subjectes en aquest marc fotogràfic apareixen també en múltiples ocasions: L'absència de persones, la seva petjada, elements propis entorns urbans amb caràcter estètic o de denúncia.
Fotografia d'autor: Es basa a comunicar alguna cosa emocional, crítica, positiva o negativa... que convidi a reflexionar i pensar, ja que en aquestes obres solen haver molts discursos, significats i sentits diferents. Aquest tipus de fotografia es treballa sobre la subjectivitat de l'artista, amb la seva intencionalitat i artisticitat, sense tenir en compte la tècnica ni cap fotografia en particular.
El seu producte final més habitual és l'assaig fotogràfic
Fotomuntatge: Tècnica que consisteix a combinar dues o més fotografies amb l'objectiu de crear una nova composició. Aquests és utilitzat especialment en aquelles circumstàncies en les quals es busca obtenir determinades imatges que de cap manera podrien aconseguir-se a partir d'una fotografia natura.
Surrealisme: Vol captar i expressar l'essència i les inquietuds de l'ésser humà a través de tècniques i temàtiques fotogràfiques que facin referència al món de l'inconscient, l'irracional i dels somnis. La idea és el més important per tal de poder realitzar aquest tipus de fotografies. Es tracta que la raó no intervingui.tir d'una fotografia natura.
Fotoperiodisme: Captació de moments determinats per tal d'informar sobre un esdeveniment important.
Escola Düsseldorf: Grup de fotògrafs que es van dedicar a fotografiar espais industrials en blanc i negre. I van editar i fer composicions minucioses amb aquestes.
Nova visió: Moviment que es basa en el canvi i una nova manera de veure el món que ens envolta. Per aconseguir aquest nou punt de vista fan servir nous angles, enquadraments innovadors i un gran contrast de llums i ombres. També feien ús del fotomuntatge i del collage.
Pictorialisme: L'objectiu principal del qual era arribar a tenir el valor tan important que tenien la pintura i l'escultura. Els pictorialistes consideraven que les seves fotografies no eren un mitjà de la reproducció de la realitat, sinó obres d'art. En definitiva, el pictorialisme creu que el pintor crea i el fotògraf es limita a registrar. d'una fotografia natura.